Verbs

El verb és l'element imprescindible de l'oració, perquè indica l'acció que fa o rep el subjecte. Està format per un lexema que és la part invariable, al qual s'afegeix un grup de morfemes que aporten el nombre, la persona, el temps, el mode i l'aspecte.
 
Des del punt de vista sintàctic, els verbs es divideixen segons la manera com es relacionen amb els altres components de la frase.
 
Quant a la relació amb el subjecte:
    - Verbs impersonals: No tenen subjecte que realitza l'acció.
    Exemple: Sta blovende neas zonas montannosas.
                    ("Està plovent a les zones montanyoses")
    - Verbs personals: Formen oracions amb el subjecte.
    Exemple: La seminâ dev picrèr da commence nev prôcher mes.
                    ("La sembra del blat comença el mes vinent")
 
Quant a la relació amb els complements:
    - Verbs copulatius: Enllacen un atribut amb el subjecte.
    Exemple: Môniga é auta e magra.
                    ("La mònica és alta i prima")
    - Verbs predicatius: Indiquen una acció o una activitat del subjecte.
    Exemple: Le fonçonarej ha avisad la policia.
                    ("El funcionari ha avisat la policia")
 
Per a formar els temps compostos (com el perfet o el plusquamperfet), necessitem un verb auxiliar. Segons el verb que conjuguem, utilitzarem o bé e, verb haver ("haver"), o bé el verb esseir ("ésser"). La majoria necessiten haver, però hi ha una sèrie de verbs que es conjuguen amb esseir (tots ells intransitius) sempre que siguin intransitius, i que són:
  • Verbs que designen moviment: ahir ("anar"), axeneir ("puja"), axir ("sortir"), cader ("caure"), dexeneir ("baixar"), fuer ("fugir"), venir ("venir") i vièr ("marxar").
  • Verbs que designen canvi: crexeir ("créixer"), morir ("morir") i naxeir ("néixer").
  • Verbs que designen estat: esseir ("ésser; estar"), stèr ("estar") i remaner ("romandre")
  • Tots els verbs pronominals: s'aucèr ("alçar-se"), sej glamèr ("dir-se"), sej lavèr ("rentar-se")...
Els verbs conjugats amb esseir concorden sempre en gènere i nombre amb el subjecte, mentre que els que es conjuguen amb haver només quan van seguits del pronom directe (le, la, les, las).
 
Exemple de verb conjugat amb haver:
 
 
Exemple de verb conjugat amb esseir: nadalèr ("nedar") -----------------------------------
 
 
Exemple de verb pronominal conjugat: sej glamèr ("dir-se")
 
 

Conjugacions

    Exemples: cantèr ("cantar"), vièr ("marxar"), pesèr ("pesar")

  • 2a conjugació: acabats en -er (2a A) i -eir (2a B)
    Exemples: temer ("témer"), recebeir ("rebre"), preneir ("agafar")
    Exemples: finir ("acabar"), dormir ("dormir"), axir ("sortir")