Pronoms relatius

Existeixen dos tipus tipus de pronoms relatius:
  • Pronoms invariables: qui ("qui"), don ("on"), daquê ("del/dels qual/que")
  • Pronoms variables: quej/c'/qu' ("que"), quem ("que")
  • Pronoms neutres: nesa quë ("cosa que"), quë nesa ("la qual cosa")

Els pronoms febles enllacen una oració principal amb una de subordinada, que pot ser substantiva o adjectiva. En les adjectives el pronom relatiu, a més d'enllaçar, representa un element de l'oració principal anomenat antecedent.

Exemple: 

La plaja é prox ma casa ("La platja és a prop de casa meva")

La plaja sej glama La Blanquesa ("La platja es diu La Blanquinosa")

=La plaja, quem sej glama La Blanquesa, é prox ma casa

  ("La platja, que es diu La Blanquinosa, és a prop de casa meva")

Observacions: - Oració subordinada adjectiva

                      - quem=la plaja

Tipus d'oracions de relatiu

  • Oracions de relatiu adjectives

Característiques:

    - El pronom relatiu encapçala l'oració subordinada i l'enllaça amb l'oració principal.

    - El pronom relatiu té un antecedent concret.

    - El pronom relatiu té funció sintàctica pròpia.

    - L'oració subordinada equival a un adjectiu.

 

Aquest tipus d'oracions poden ser:

    - Especificativa: Aporten una informació necessària de l'antecedent.

Exemple: Les pupèys quem son blegads postora son èds òna conferensa.

("Els alumnes que han arribat tard han anat a una conferència").

[En aquest cas, només els alumnes que han anat a la conferència han arrribat. Per tant, hi ha alumnes que han arribat puntuals.]

    - Explicativa: Afegeixen informació extra. A més a més, sempre van entre comes.

Exemple: Les pupèys, quem son blegads postora, son èds òna conferensa.

("Els alumnes, que han arribat tard, han anat a una conferència").

[A diferència de l'oracions especificativa, tots els alumnes han arribat tard perquè han anat a la conferència. Per tant, ningú no ha arribat puntual.]

  • Oracions de relatiu substantives

Característiques:

    - El pronom relatiu no té un antecedent concret o es refereix a un concepte general que equival a un substantiu.

    - El pronom té funció sintàctica pròpia.

    - L'oració subordinada equival a un substantiu.

 

Exemples:

    - Qui vògue sal, quej le pede ("Qui vulgui sal, que ho demani").

Observacions: - qui=antecedent indeterminat

                     - l'antecedent es refereix a qualsevol persona (substantiu)

Formes i funcions dels pronoms relatius

QUEJ/CÒ

 
- Es refereix a coses i animals (no a persones).
- S'utilitza:
    - en oracions substantives, precedit de l'article neutre:
     Lu quej defs fazeir é ahir dom panèr.
    ("El que has de fer és anar al forn de pa").
 
    - en oracions adjectives, pot anar sense cap element o bé combinat amb una preposició feble (a, co, dej, en, ga, pre, pra, pu), que esdevé prep+CÒ:
    Les eţercèis quej fòm n'aula entran nel'eţamen
    ("Els exercicis que fem a classe surten a l'examen").
    Le jorne encò nó hòm viste era sâbad
    ("El dia que ens vam veure era dissabte")
 
- Per veure amb més detall les combinacions de preposicions amb CÒ, vegeu https://normanig.webnode.cat/lingoa-norm%C3%A2niga/gram%C3%A0tica/contraccions/.
  • Funcions

Subjecte (quem): 

    Sto legende un livre quem parvla dev racisme.

    ("Estic llegint un llibre que parla del racisme")

Compl. directe:   

    La casa que construen é pra mi.

    ("La casa que construeixen és per a mi.")

Compl. circumstancial (cò): 

    Le motif precò le han fad é pre coestons personafs.

    ("El motiu pel qual ho han fet és per qüestions personals.")

  • Diversos aspectes:
- Les preposicions que hi ha davant del relatiu provenen del verb de l'oració subordinada, ja que la regeix. Per tant, si el pronom relatiu fa la funció de Complement de Règim Verbal del verb de la subordinada, el pronom relatiu anirà precedit d'aquesta preposició.
 
        Le tema é interesssante. Parvla dev tema. > Le tema decò paravla é interessante
        ("El tema és interesant. Parla del tema. > El tema de què parla és interessant.")
 
[L'oració resultant és adjectiva. El verb de l'oració subordinada (parvlar) regeix la preposició dej. Per tant, a l'hora d'unir les dues oracions mitjançant la conjunció quej (cò), s'escriu la preposició davant d'aquesta.]

QUI

 - Es refereix a persones.

 - S'utilitza:

    - en oracions substantives: 

        Qui no posse vi assisteir, devrâ le justifiguèr.

        ("Qui no pugui assistir-hi, ho haurà de justificar")

    - en oracions adjectives:

        L'anciân qui é venud é mo avej.

        (“L’ancià que ha vingut és el meu avi”)

  • Funcions

Subjecte:

    Joain, qui é mo amig, sèra av lad dev parque.

    (“El Joan, que és el meu amic, viu al costat del parc.”)

Compl. Indirecte:

    La forensa pu qui ho telefonad non ha le fonel aţês.

    (“La forense a qui he trucat no té el mòbil engegat.”)

Compl. Predicatiu:

    L’adoxenta en qui ho confiad mòds ains m’ha truad.

    (“La noia en qui he confiat molts anys m’ha enganyat.”)

Compl. Adjectival:

    Pedre ha presentad les amigs dej qui sej sente orgoyôs.

    (“El Pedre ha presentat els amics de què se sent orgullós”)

Compl. Circumstancial:

    Las personas co qui lòro m’ajuen coande en ho precis.

    (Les persones amb qui treballo m’ajuden quan ho necessito”)

 

DON

- Indica lloc

- Només s’utilitza en oracions adjectives.

- Pot anar precedit de preposició.

- Equival a encò.

  • Funcions

Compl. Circumstancial de Lloc:

    Habito nev povle don é nad le presidente.

    (“Visc al poble on va néixer el president”)

 

CÒ NESA / NESA QUEJ

- Es refereix a tota una oració.

- Només s’utilitza en oracions adjectives.

- Cò nesa s’empra seguit de preposició, mentre que nesa quej no li acompanya res.

  • Funcions

Subjecte:

    La demandante é consumidris habitual d’herodina, nesa quej resta credibilitad a sa verson.

    (“La demandant és consumidora habital d’heroïna, cosa que resta credibilitat a la seva versió”)

Complement Directe: