Conjuncions

Les conjuncions són paraules invariables que uneixen altres mots, sintagmes o frases en un discurs i, per tant, un nexe.
 
Depenent del tipus de relaació i dels elements que enllacen, les conjuncions poden ser de coordinació o de subordinació. Si coordinen, uneixen sintagmes o oracions que estant en un mateix nivell sintàctic, cosa que implica que individualment tenen un sentit complet. Si subordinen, introdueixen una oració que complementa la principal.
 
    Oració coordinada:    Continua a studièr e passerâs.        
                                    ("Continua estudiant i aprovaràs")
    Oració suboordinada: Si no studias, no passerâs.
                                    ("Si no estudies, no aprovaràs")
 

Conjuncions de coordinació

Copulatives

  • Expressen unió.
  • Conjuncions: e ("i"), neg ("ni")
  • Exemples:
    Òcre pan e tomad.
    ("Compra pa i tomàquet")
    No devrio abusèr dea carne neg devs dòx.
    ("No hauria d'abusar de la carn ni dels dolços")
 

Disjuntives

  • Expressen alternativa, contraposició o equivalència.
  • Conjuncions: o ("o"), o ben ("o bé")
  • Exemples:
    Vòs ahir á piscina o ben á plaja?
    ("Vols anar a la piscina o bé a la platja?")
    Vi vas o remâns?
    ("Hi vas o et quedes?")
 

Distributives

  • Expressen alternativa.
  • Conjuncions: sie... sie... ("o... o..."), adog... adog... ("ara... ara..."), un... autre... ("l'un... l'altre..."), neg... neg... ("ni... ni..."), no solun... mès sibên... ("no solament... sinó també...")
  • Exemples:
    Aneste verân vierò á montanna, sie ga moto sie ga carroda.
    ("Aquest estiu me n'aniré a la montanya, o en moto o en cotxe")
    Neg bêved neg fuma.
    ("Ni beu ni fuma")
 

Adversatives

  • Expressen oposició o contrarietat
  • Conjuncions: mès ("però; sinó"), mès quej ("sinó que"), nedochô ("tanmateix"), cochô ("no obstant això"), n'autres lads ("en canvi"), co did ("tot i això"), autramente ("altrament"), otenquê ("mentre que")
  • Exemples:
    Nel'avion non aţebtan animafs; nedochô, laxan axeneir cains pra cègs.
    ("A l'avió no accepten animals; tanmateix, deixen pujar gossos pigall")
    Les polîtigs creden quej sarâ bon prav povle, n'autres lads, la pisserbe no le crèd.
    ("Els polítics creuen que serà bo per al poble, en canvi, la gent no ho creu")
 

Consecutives

  • Expressen conseqüència
  • Conjuncions: donque ("doncs"), pre lu tante ("per tant"), damparèr quej ("així que"), parèr quej ("de manera que"), consecoentemente ("en conseqüència")
  • Exemples:
    Hòm passad tods les eţamens, parèr quej porròm nó deposèr.
    ("Hem aprovat tots els exàments, de manera que podrem descansar")
    La commesara ha finid co le travây. Pre lu tante, pod iâ vièr.
    ("L'empresària ha acabat el treball. Per tant, ja se'n pot anar")
 

Continuatives

  • Expressen continuïtat o suma
  • Conjuncions: dagoal ("així mateix"), emblus ("a més de"), prun autre ("d'altra banda"), n'autres lads ("d'altra banda"), a finastej ("fins i tot")
  • Exemples:

    Emblus cantèr, lej plèd dancèr.

    ("A més de cantar, li agrada ballar")

    Le spegtacou é stad genial. A finastej la pisserbe s'é auçâ pra applausèr.

    ("L'espectacle ha estat genial. Fins i tot la gent s'ha aixecat per aplaudir")

 

Explicatives

  • Expressen aclariment o explicació
  • Conjuncions: n'esprèds ("és a dir"), dichê ("això és"), o sie ("o sigui")
  • Exemples:
    Aneste terrèin mesura un'hegtârea, n'esprèds, 10.000 metres coadrads.
    ("Aquest terreny fa una hectàrea, és a dir, 10.000 metres quadrats")
    Finastej la sebtemanèra mo amig no pleguerâ, o sie, no porrâ assisteir á noiça.
    ("Fins al cap de setmana el meu amic no arribarà, o sigui, no podrà assistir al casament")
 

Conjuncions de subordinació

Completives

  • Uneixen l'oració principal amb la subordinada.
  • Conjuncions: quej ("que"), si ("si"), com ("com")
  • Exemples:
    Affirma qu'èy no vi é entrad af la sebtemana passâ.
    ("Afirma que ell no hi ha entrat des de la setmana passada")
    Confirma-lej si venrâs.
    ("Confirma-li si vindràs")
 
    Diversos aspectes:
    - Quej esdevé qu' davant de e, i.
    - Quej esdevé c' davant de a, o, u, h.
 

Temporals

  • Expressen temps
  • Conjuncions: coande ("quan"), rèra quej ("abans que"), preste quej ("després que"), otenquê ("mentre"), semre quej ("sempre que"), finquê ("fins que"), finquê no ("fins que no"), a cèd quej ("tan aviat com"), hora quej ("així que"), afquê ("des que").
  • Exemples: 
    Delumina la televeison coande no la regoardes.
    ("Apaga la televisió quan no la miris").
    Las vêndias son axenias afquê l'ain ha dad commence.
    ("Les vendes ha pujat des que ha començat l'any")
 

Locatives

  • Indiquen lloc
  • Conjuncions: don ("on")
  • Exemples:
    Eròm don voguèm
    ("Anirem on vulguem")
 

Modals

  • Indiquen manera
  • Conjuncions: com ("com"), com si ("com si"), tal quej ("així com, tal com"), goal com ("igual com"), goal quej ("igual que"), segonde ("segons"), senquê ("sense que"), desquê ("en la mesura que")
  • Exemples:
    Le faròm tal quej dien les instruţons.
    ("Ho farem tal com diuen les instruccions")
    Han preparad una festa po Joain senquê s'en haxe deviste.
    ("Han preparat una festa al Joan sense que se n'hagi adonat")
 
Diversos aspectes:
    - En català, les formes segons i així com poden ser tant conjuncions com preposicions. En canvi, en normànic tenen formes diverses:
        - Conjuncions: segonde ("segons") i tal quej ("així com").
        - Preposicions: envò dej ("segons") i tal a ("així com").
      Exemples:
        Segonde indigan las coesteonâs, las sinestras vencirian las eleţons.
        ("Segons indiquen les enquestes, les esquerres guanyarien les eleccions")
        Envò dea portavò dev governe, le deslavor é dexenid.
        ("Segons la portaveu del govern, l'atur ha baixat")
 

Causals

  • Indiquen motiu, causa
  • Conjuncions: prequê ("perquè"), daquepreste ("ja que"), com quej ("com que"), viste quej ("vist que"), pre causa quej ("a causa que"), pre raiçon quej ("per raó que")
  • Exemples: 
    La villa non effegtuerâ las ovras pre causa quej les ingresses sien dexêx nevs ûtims ains.
    ("L'ajuntament no efectuarà les obres a causa que els ingessos hagin baixat en els darrers anys")
    Com quej tods son iâ blegads, podèum dèr commence.
    ("Com que tothom ja ha arribat, podem començar")
 

Comparatives

  • Indiquen comparació
  • Conjuncions: com ("com"), cho... com... ("tan... com..."), tante... com... ("tant... com..."), blus... dej... ("més... que..."), mèjs... dej... ("menys... que..."), a mèjs... blus... ("com menys... més..."), a blus... mèjs... ("com més... menys..."), a blus... blus... ("com més... més..."), a mèjs... mèjs... ("com menys... menys...")
  • Exemples:
    Ha un air com si non haveva dormid anesta nod.
    ("Sembla com si no hagués dormit aquesta nir")
    A blus pisserbe, mèjs travây.
    ("Com més gent, menys feina")
 

Concessives

  • Indiquen obstacle, objecció
  • Conjuncions: coquê ("encara que"), empesèr quej ("malgrat que"), a blus quej ("per més que")
  • Exemples:
    Coquê blove, eròm goalmente a passexèr.
    ("Encara que plogui, anirem igualment a passejar")
    No laxerò quej mo fiy vi vaxe sol, a blus quej mele die.
    ("No deixaré que el meu fill hi vagi sol, per més que m'ho digui")
 

Consecutives

 
  • Expressen conseqüència
  • Conjuncions: quej ("que"), tante... quej... ("tant... que..."), cho... quej... ("tan... que..."), parèr quej ("de manera que"), finastej le ponte quej ("fins al punt que")
  • Exemples:
    Non ha passad la matêria, parèr quej devrâ parexeir ás recovraiçons.
    ("No ha aprovat l'assignatura, de manera que s'haurà de presentar a les recuperacions")
    Sej son tante esforçads c'han obtenud lu quej sej merexivan.
    ("S'han esforçat tant que han obtingut el que es merexien")
 

Condicionals

  • Indiquen condició
  • Conjuncions: si ("si"), solquê ("només que"), otenquê ("mentre"), poste quej ("posat quë"), sempre quej ("sempre que"), en cas quej ("en el cas que"), si sie cas ("si de cas"), fora quej ("fora que"), bal ("llevat que"), quej ("que"), exinê ("si no és així")
  • Exemples:
    Si no fas nonesa, tod sej compliguerâ.
    ("Si no fas res, la cosa es complicarà")
    Siala dej nod sempre quej vaxes sol neas ruas.
    ("Vigila de nit sempre que vagis sol pel carrer")
 

Finals

  • Expressen finalitat
  • Conjuncions: praquê ("perquè"), en mèta quej ("a fi que"), quej ("que")
  • Exemples:
    Nó deposòm en mèta quej mannân sièm recovrads.
    ("Descansem a fi que demà estiguem recuperats")
    Ho precis dea carta identitara praquê mej laxen passèr.
    ("Necessito el carnet d'identitat perquè em deixin passar")