Oració
L'oració és la unitat mínima de comunicació amb sentit complet. Està composta per paraules, les quals es poden agrupar en diferents categories gramaticals:
Categoria
|
Definició
|
Exemples
|
Adjectius
|
Acompanyen al substantiu i li afegeixen alguna característica. A més, hi concorden amb gènere i nombre.
|
nèr, picre, longue, cinquesem
|
Adverbis
|
Paraules invariables que canvien el significat d'un adjectiu, d'un verb o un altre adverbi.
|
mal, mannân, li, no
|
Conjuncions
|
Relacionen mots o oracions.
|
coquê, praquê, otenquê
|
Determinants
|
Acompanyen el nom, el determinen i n'indiquen el gènere i el nombre.
|
la, un, sebte, nonegun, sa, anèya, quèv
|
Preposicions
|
Partícules invariables que enllacen un element sintàctic qualsevol i el seu complement.
|
a, co, dej, pre
|
Pronoms
|
Substitueixen altres mots que han aparegut anteriorment o que se sobreentenen.
|
nos, lej, quej, quem, las
|
Substantius
|
Designen una persona, un animal o una cosa, ja sigui concreta o abstracta.
|
rua, cauçad, nûvel, amor
|
Verbs
|
Expressen accions, estats, processos, etc. Es poden classificar en: copulatius i predicatius (transitius, intransitius, reflexius i recíprocs).
|
copulatius: esseir transitius: dèr intransitius: bleguèr reflexius: sej dever recíprocs: sej scriveir
|
L'estructura bàsica de l'oració està formada per un sintagma nominal amb funció de subjecte i un sintagma verbal amb funció de predicat.
El nucli del subjecte pot ser un substantiu o un pronom i se li atribueix l'acció o la qualitat expressada pel verb:
*Pedre* joga conôs a fudbol.
("El Pedre juga amb nosaltres a futbol")
*La casa dej mo pèr* é al'Orcòna.
("La casa del meu pare és lluny")
El nucli del predicat és el verb i el poden acompanyar diversos tipus de complements:
Pedre joga conôs a fudbol.
La casa dej mo pèr é al'Orcòna.
Existeixen casos en què el subjecte o el verb poden no aparèixer. A aquest tipus d'oracions se les anomena oracions amb el subjecte/verb elidit:
Axiròm dej casa ás des dev matin. - S'entén que el subjecte és nos ("nosaltres")
("Sortirem de casa a les deu del matí")
Iô adog vav astej casa. Èya, astej la staiçon. - S'entén que el verb de la segona oració és va
("Jo ara vaig cap a casa. Ella, cap a l'estació")
Fog! - S'entén que el verb elidit és vi é ("hi ha")
("Foc!")
El verb és l'element clau de la frase i, per tant, totes les oracions en tenen, sigui implícit o explícit. No obstant això, n'hi ha que no tenen subjecte. Aquest tipus d'oracions de les anomena impersonals, dins de les quals s'inclouen les passives pronominals, les que tenen com a verb principal vi esseir ("haver-hi"), els verbs de comunicació i les oracions amb verbs meteorològics.
Sej vi pod axeneir solun dej lunè a venrè.
("S'hi pot pujar només de dilluns a divendres")
É demès cèd pra entrèr.
("És massa aviat per entrar")
Vi è pissebre demès nea plaja.
("Hi ha massa gent a la platja")
Dien quej la fiya é viâ prel'argente.
("Diuen que la filla se n'ha anat pels diners")
L'hômin dev tempe ha prennostigad quej mannân blovirâ anstante.
("L'home del temps ha pronosticat que demà plourà bastant")