Adverbis

Adverbis de lloc

• Adverbis: quí ("aquí"), li ("allà"), enqui ("cap aquí"), enli ("enllà"), dompèr ("pertot, arreu"), neposte ("en algun lloc"), noneposte ("enlloc"), don ("on"), lontân ("lluny"), prox ("prop"), cora ("molt a prop"), só ("damunt, dalt"), sobej ("damunt, dalt"), dedintre ("dins"), defora ("fora"), denante ("davant"), ednante ("endavant"), derrèr ("darrere"), enrèr ("enrere"), sod ("sota"), encerca ("al voltant de").
• Locucions adverbials: astej só/sobej ("cap a dalt"), astej sod ("cap a baix"), astej quí ("cap aquí"), astej li ("cap allà"), a cerque ("a la vora"), a drèta ("a la dreta"), a sinestra ("a l'esquerra").

Diversos aspectes:

- Les locucions prox ("a prop de"), a cerque ("a la vora de"), cora ("molt a prop") a drèta ("a la dreta de") i a sinestra ("a l''esquerra de") no van seguits de preposició. Per tant:

        - A drèta l'hotel vi é le restorante. 

        ("A la dreta de l'hotel hi ha el restaurant")

        - Le trèn passa prox ma casa.

        ("El tren passa a prop de casa meva")

        - A cerque le flûmin habitan mòds animafs.

        ("A la vora del riu viuen molts animals")

Exemples: 

        - Ho cergad les glafs dompèr.

        ("He buscat les claus per tot arreu")

        - L'hospital blus prôcher é lontân dej quí.

        ("L'hospital més proper és lluny d'aquí")

        - Le povle ha mòds campes encerca.

        ("El poble té molts camps al voltant")

Adverbis de temps

• Adverbis: adog ("ara"), semre ("sempre"), poste ("llavors, aleshores"), horas ("llavors, aleshores"), iâ ("ja"), nedog ("encara"), nononca ("mai"), nonca ("algun cop"), avòd ("de vegades"), jamès ("mai més") afrensa ("sovint"), postora ("tard"), èr ("ahir"), antèr ("abans-d'ahir"), avoĵ ("avui"), mannân ("demà"), rèra ("abans"), preste ("després"), asseguid ("tot seguit"), amondefâ ("mentrestant"), coande ("quan"), nanestain ("enguany"), lunè ("dilluns"), mercrè ("dimecres"), domenge ("diumenge"), tolojorne ("tot el dia"), cajorne ("cada dia")
• Locucions adverbials: av negoal ("alhora"), a cèd ("aviat"), dej matin ("al matí"), a mexmatin ("a mig matí"), dej mejorne ("al migdia"), dej tardej ("a la tarda"), dej sèra ("al vespre"), dej nod ("a la nit"), l'autre mannân ("demà passat"), le jorne segoente ("l'endemà"), l'autre jorne segoente ("l'endemà passat"),  a continuaiçon ("a continuació"), n'adog negoal ("ara mateix"), assiprenô ("de tant en tant"), n'adog ("de seguida"), rèra meyor ("com més aviat millor"), rèra possîvul ("el més aviat possible"), avs tempes ("a la llarga"), a momente ("de moment")

Diversos aspectes:

- Diferència entre n'anest'ain ("en aquest any") i nanestain ("enguany"): La primera forma és una anàfora, és a dir, que es refereix a un any que ja s'ha mencionat anteriorment, mentre que el segon terme és una dixi temporal, això és, que fa referència a un determinat període de temps (en aquest cas, un any) que pot variar segons el context lingüístic. Per exemple:

        - L'ain 2005 é stad mòd emoiçonante. N'anest'ain é nad mo frèr. 

        ("L'any 2005 va ser molt emocionant. En aquest any va néixer el meu germà")

        "N'anest'ain" es refereix a "2005", esmentat en l'oració anterior. 

        - Anesta sebtemanèra decidiròm don faròm les vacaiçons dej nanestâin.

        ("Aquest cap de setmana decidirem on farem les vacances d'enguany")

        "Nanestain" es refereix a un any determinat que només es pot conèixer pel context. En aquest cas, no és possible determinar de quuin any es parla.

- Diferència entre asseguid ("tot seguit") i ha seguid ("ha seguit"): El primer terme és un adverbi que significa el mateix que preste ("després") i el segon és el perfet d'indicatiu del verb segueir ("seguir"). Per exemple:

        - Han preparad le cebal e, asseguid, l'han portad á tavla.

        ("Van preparar el menjar i, tot seguit, el van portar a la taula")

        - Le detegtif ha seguid la pista pra augrèr qui haveva commês l'assassinad.

        ("El detectiu va seguir la pista per trobar qui havia comès l'assassinat")

- Els dies de la setmana sempre duen article, a diferència del català. A més, serà singular quan es refereixi al substantiu o a un dia determinat; en canvi, serà plural per indicar la repetició d'una acció. Per exemple:

        - Le lunè é le primèr jorne dea sebtemana. - Substantiu

        ("El dilluns és el primer dia de la setmana")

        - Le prôcher sâbad erò á montanna.             - Referència a un dia determinat

        ("Dissabte aniré a la muntanya")

        - Les jovès fago tednejs.                                    - Repetició setmanal

        ("El dijous faig tennis")

Exemples:

        - Han fad la presentaiçon e, asseguid, han adad les diplomas.

        ("Van fer la presentació i, tot seguit, van lliurar els diplomes")

        - Pleguerò postora pre motifs dej lavor.

        ("Arribaré tard per motius de feina")

        - Devèid peder trova rèra meyor.

        ("Heu de demanar cita com més aviat")

Adverbis de manera

• Adverbis: dacom ("com"), daqui ("així"), ben ("bé, ben"), meyor ("millor"), mal ("malament, mal"), pejor ("pitjor"), coâjs ("quasi"), solun ("només"), solamente ("solament"), guèra ("amb prou feines"), apena ("a penes"), adnesa ("en va"), esprês ("exprés"), sobretod ("sobretot"), sehur ("segur"), assô ("a collibè"), dedaqui ("de cop i volta"), andefin ("al cap i a la fi").
• Locucions adverbials: av negoal ("alhora"), av mèjs ("almenys"), en râpid ("corrent"), nun oig ("a simple vista"), a dojo ("a dojo"), lu seguid ("a dreta llei"), al'ohida ("a cau d'orella"), a mancavista ("a les fosques"), a sobte ("de sobte"), en pòg ("a poc a poc"), lu negu-ver ("d'amagat"), a finastej ("fins i tot").

Exemples:

        - Laurèr sen objegtifs é laurèr adnesa.

        ("Treballar sense objectius és treballar en va")

        - Lej fa dolor le dorse ga portèr Marque tolojorne assô.

        ("Li fa mal l'esquena de portar el Marc tot el dia a collibè").

        - É pejor dej lu quej mej pensavo.

        ("És pitjor del que em pensava").

Adverbis de quantitat

• Adverbis: coante ("quant"), tante ("tant"), cho ("tan"), mòd ("molt"), pòg ("poc"), anstante ("bastant"), assè ("prou"), demès ("massa"), blus ("més"), mèjs ("menys"), ben ("ben"), coâjs ("quasi"), nonesa ("gens"), mex ("mig"), tod ("tot"), solun ("només"), solamente ("solament"), apena ("amb prou feines"), emblus ("a més")
• Locucions adverbials: av mèjs ("almenys"), un pòg ("una mica"), no mòd ("no gaire"), pra nesa ("gens ni mica"), pre sobej ("de més"), pre sod ("de menys"), blus o mèjs ("més o menys"), a blus ("amb escreix")

Exemples:

        - Coante resta pra pleguèr?

        ("Quant queda per arribar?")

        - Pesa demès pracò posso l'aucèr.

        ("Pesa massa per què ho pugui aixecar")

Adverbis d'afirmació

• Adverbis: pe ("sí"), sibên ("també"), assè ("prou"), certamente ("en efecte"), goalmente ("igualment"), dacerte ("efectivament"), sendubte ("sens dubte"), pepê ("i tant")
• Locucions adverbials: a finastej ("fins i tot"), co sehuransa ("ben segur"), en suposte ("per descomptat"), dej ridal ("de debò")

        - –Vòs venir conôs? –Pepê!

        ("Vols venir amb nosaltres? –I tant!")

        - Co sehuransa erò al'Angleterra pre travây.

        ("Segurament aniré a Anglaterra per feina")

Adverbis de negació

• Adverbis: no ("no"), enon ("tampoc"), frodana ("de cap de les maneres"), infegte! ("impossible!")

Diversos aspectes:

- En normànic, a diferència d'altres llengües com el català, no existeix la doble negació, també anomenada expletiva. Per tant, l'oració "Ningú no ho diria" seria "Nonegun le diria", i no pas *"Nonegun no le diria".

- "No" davant de vocal esdevé "non" per qüestions cacofòniques.

Exemples:

        - Infegte! Lej ha toccad la lotte!

        ("Impossible! Li ha tocat la loteria!")

        - Pomê enon mej plèd anest'ensennante

        ("A mi tampoc no m'agrada aquest professor")

Adverbis de dubte

• Adverbis: quissad ("qui sap"), vèu ("potser"), cossej ("si de cas"), audivin ("per ventura")
• Locucions adverbials: pre vòd ("tal volta")