Les oclusives

Les oclusives són p/b, c/g i t/d . Aquest grup de grafies es pronuncien diferent quan se situen a principi de síl·laba, però en trobar-se en posició final, es pronuncien igual. Per tal d'evitar problemes a l'hora d'escriure una grafia o una altra, escriurem les oclusives sonores (b, d, g) en lloc de les sordes (p, t, c) a final de síl·laba.

Exemples: 

- b: lob ("llop"), recebta ("recepta"), ôbtim ("òptim"), adlântig ("atlàntic")

- d: Bedlêm ("Betlem"), recòd ("malalt"), lad ("costat")

- g: Bagdad ("Bagdad"), diregtor ("director"), vèig ("vell")

 

Excepció: l'únic cas en què es mantindran les oclusives sordes és en cas de repetició de la mateixa. Per tant, escriurem:

- cc: cocco ("coco"), bocca ("boca"), accorde ("acord")

- pp: appertiner ("pertànyer"), mappa ("mapa"), appellèr ("apel·lar")

- tt: permetteir ("permetre"), metteir ("ficar"), bottîcria ("ampolla")