La síl·laba

La síl·laba és un conjunt de sons que s'emeten en un sol cop de veu.

Els diftongs

Un diftong és la reunió en una mateixa síl·laba d'una vocal i d'una semivocal.
 

CREIXENTS

i+vocal a principi de mot

io-gur-te (“iogurt”), iu-gos-laf (“iugoslau”), ien (“ien”)

vocal+i/u/y+vocal

O-la-ya (“Eulàlia”), cas-te-yân (”castellà”)

DECREIXENTS

i, y, u darrere d'una vocal 

(j i v si és a final de mot)

ai/aj/ay: ca-vây      ("cavall") au/av: au-gos-te ("agost")
ei/ej/ey: jer-sèj      ("jersei")  eu/ev: an-gev ("àngel")
oi/oj/oy: or-gôy      ("orgull")  iu/iv: Biu-bo ("Bilbao")
ui/uj/uy: e-vo-lui-çon ("evolució") ou/ov: cou-tèy ("ganivet")
 
Quan hi ha dues vocals juntes en sil·labes diferents diem que estem en presència d'un hiat.

Exemples: ge-ni-al ("genial"), Vi-ed-nam ("Vietnam"), me-ri-di-o-nal ("meridional"), o-es-te ("oest"), si-tu-èr ("situar"), do-a-na ("duana")...

Els triftongs

Un triftong és el resultat de la combinació d'un diftong creixent i un de decreixent en una mateixa síl·laba.
Exemples: Pa-ra-goâj ("Paraguai"), U-ru-goâj ("Uruguai")

Separació de síl·labes

  • Dígrafs

 

Dígrafs separables

rr: sor-re (“germana”)          dc: od-cej (“divuit”)

ss: as-se-mèr (“agrupar”)     ll: gal-lês (“gal·lès”)

sc: as-cen-sor ("ascensor") dn: Ad-na (“Anna”)

ff: caf-fê ("cafè")                 pp: map-pa ("mapa")

cc: ac-cor-de ("acord")       dd: ad-du-hir ("adduir")

mm: im-mor ("paret")         tt: bot-tî-cri-a ("botiga")

Dígrafs inseparable

gu: âu-gui-la (“àliga”)          ch: prô-cher (“proper”)

qu: qui-â ("parada")            nn: pi-nna (“pinya”)
  • En els mots compostos, s'han de destriar els elements que els integren.

Exemples: in-ter-ur-bân ("interurbà"), trans-ad-lân-tig ("transatlàntic"), in-hu-mân ("inhumà")

  • A final o a inici de ratlla no podem deixar mai una lletra sola. Per tant, és incorrecte fer les següents separacions: Âsi-a ("Àsia"), d'-oliva ("d'oliva"), l'-entrâ ("l'entrada"), o-vligaiçon ("obligació").

Síl·laba tònica i síl·laba àtona

La síl·laba tònica és la que es pronuncia en un to superior a la resta de síl·labes, les àtones. Segons la posició d'aquesta síl·laba, els mots es divideixen en andèrs (aguts), preandèrs (plans) i suprandèrs (esdrúixols).
 

Mots aguts

La síl·laba tònica és l’última

bonbon (“bombó”), vahiç (“buit”), caffê (“cafè”), camin (“camí”)

Mots plans

La síl·laba tònica és la penúltima

bolîgraf (“bolígraf”), sèra (“vespre”),  latuga (“enciam”)

Mots esdrúixols

La síl·laba tònica és l’antepenúltima

agucra, Colômbia (“Colòmbia”), râdio (“ràdio”), fîsiga (“física”)