Accentuació

Existeixen quatre tipus d'accents: el   circumflex  , l'anticircumflex, l'obert i el tancat.
 

Accent circumflex

L'accent circumflex (^) serveix per a indicar la síl·laba tònica de la vocal accentuada. Per tal que un mot dugui un accent, ha de complir les següents normes:

Paraules agudes (esprèds andèrs)

Són aquelles paraules que tenen l'última síl·laba tònica. S'accentuaran aquest tipus de mots si acaben en les següents terminacions:
  • A/E/O: prequê ("perquè"), coadrâ ("quadrada")
  • A/E/O+semivocal (J/V/Y)(+S): cavây ("cavall"), orgôy ("orgull"), coâjs ("quasi")
  • A/E/O+M(S): Bedlêm ("Betlem"), barêms ("barems")
  • A/E/O+S: gravâs ("gerra"), poděrôs ("poderós")
  • A/E/O+X: gravâx ("gerres"), poděrôx ("poderosos")
  • AN(S)/EN(S): correrân ("correran"), amên ("amè"; "amén")

Paraules planes (esprèds preandèrs)

Són aquells mots que tenen la penúltima síl·laba tònica. S'accentuaran aquest tipus de paraules si no acaben en les terminacions anteriors.

- Exemples: ârab ("àrab"), Mônag ("Mònaco"), perpêtuf ("perpetu")

 

Paraules esdrúixoles (esprèds suprandèrs)

Són aquelles paraules que tenen l'avantpenúltima síl·laba tònica. Aquests mots sempre s'accentuaran.

- Exemples: Itâlia ("Itàlia"), râpida ("ràpida"), fôrmola ("fórmula")

 
EXCEPCIÓ

Els mots que duguin un altre tipus d'accent (obert o tancat) es mantindran sense canviar-los per un accent circumflex.

- Exemples: auvèv ("test"), pupèy ("alumne"), applòs ("aplaudiment")

 

Accent obert

L'accent obert o greu (`) serveix per a indicar l'obertura d'una vocal i la tonicitat de la seva síl·laba. Les úniques vocals que poden ser accentuades amb aquest són la e (è) i la o (ò).
 

È

"È" es pronuncia /ԑ/, com en català els mots guerra o gel. L'accentuació es pot produir per diversos factors:
- Per la monoftongació, o reducció vocàlica, dels diftongs ai i ae. Per exemple, el terme en llatí vulgar caelu ha donat lloc a cèl ("cel") en normànic o palmaira (<palmaria) ha evolucionat a paumèra ("palmera").
- Pel contacte amb altres semivocals o consonants:
    - Semivocals:
        - EI→ÈI: eglèisa ("església")
        - EY→ÈY: stèya ("estrella")
        - EU→ÈU: bèuga ("belga")
        - -EJ→-ÈJ: bèj ("llanta") 
    - Consonants:
        - ED→ÈD: complèd ("complet")
        - ETA→ÈTA: mèta ("meta")
        - EDA→ÈDA: sèda ("seda")
        - ER→ÈR: lennèr  ("fuster")
        - ERA→ÈRA: dormèra ("bressol")
 

EXCEPCIÓ

- Cap forma verbal duu accent obert, tret de l'infinitiu dels verbs de la primera conjugació.
Exemples: preneir ("prendre"), produzeir ("produir"), temer ("témer"), coyer ("collir")
 
- La majoria de mots àtons monosíl·labs (preposicions, determinants, pronoms, conjuncions, contraccions...) que acaben en -ej o en -èv no s'accentuen. Aquests són: dej ("de"), lej ("li"), lejs ("els"), mej ("em", "me"), nev ("en el"), prev ("pel"), quej ("que"), rej ("re"), sej ("es", "se"), tej ("et", "te"), trejs ("tres").
 

Ò

"Ò" es pronuncia /ᴐ/, com en català els mots bol o però. L'accentuació es produeix per la reducció dels diftongs ou i au. Per exemple, el mot coupu ha evolucionat a còb ("cop" o "colp") o el terme auru a òr ("or").

 

Accent tancat

L'accent tancat o greu (´) serveix per a distingir una paraula d'una altra que s'escriu igual, a més d'indicar-ne la síl·laba tònica. També se l'anomena diacrític. A continuació, alguns exemples de mots amb aquest accent:
 
DITILÍ CATALÀ DITILÍ CATALÀ
a a á a la
coste cost cóste amagat
da dóna dá donada
das dónes dás donades
did dit díd diu
e i é és
fa fa fá feta
fas fas fás fetes
le el lé llei
no ens, nos nó no
nof nou (novetat) nóf nou (número)
pra per a prá per a la
qui qui quí aquí
so el seu só dalt, sobre
sta està stá estada
stas estàs stás estades
vens vens véns véns
vola us la vóla vola
vole us el, us ho vóle voli (3a p. s.)

 

- A més, la segona persona del plural de totes les formes regulars de la tercera conjugació sempre portara l'accent diacrític per distingir-ho del participi simple, que té la mateixa forma. 

Exemples: axíd/axid ("sortiu/sortit"), finíd/finid ("acabeu/acabat")...

CASOS ESPECIALS


- Mots compostos: En els mots construïts per dues o més paraules i en què la primera necessiti accent, s'unirà tot en una sola paraula i s'accentuarà segons les regles ortogràfiques.
 
Exemples: fisigoquîmig (fîsigo+quîmig)        ("fisicoquímic")       
                cardiovascular (cârdio+vascular) ("cardiovascular")
 
- Adverbis acabats en -mente no duen accent circumflex. Només porten accent obert si l'adjectiu de què provenen també en duu.
 
Exemples: difîcil>dificilmente ("difícilment")
                segrèda>segrèdamente ("secretament")